Tattoo. Art sota la pell
Aquesta exposició està des del 17 de maig al 28 d'agost del 2022
La pràctica de tatuar ha donat lloc a intercanvis entre països, cultures i societats i s’ha convertit en un fenomen global en la creació artística del present.
L’exposició aplega més de 240 obres històriques i contemporànies, en què s’inclou l’obra d’artistes del tatuatge que procedeixen de països com el Japó, els EUA, França, Suïssa i la Polinèsia.
EL TERME TATUATGE PROVÉ DE LA PARAULA POLINÈSIA TATO, QUE VOL DIR ‘FERIDA OBERTA’, I TÉ ORIGEN AL SEGLE XVIII
L’exposició es remunta als orígens del tatuatge i analitza el ressorgiment d’aquest fenomen, que és permanent i global avui dia. A través d’un enfocament antropològic, geogràfic i artístic, explora les funcions i els usos diversos del tatuatge en diferents èpoques i cultures. El tatuatge desenvolupa un múltiple paper social que dona lloc a una àmplia varietat de representacions, com la pràctica ancestral i identitària o com a objecte de fascinació i creació artística contemporània.
​
HI ha més de 240 obres històriques i contemporànies que procedeixen de diverses regions del món. Com a particularitat, es presenta una vintena de models de silicona tatuats per mestres d’aquest art. L’exposició vol destacar el gest de l’artista, els intercanvis internacionals entre tatuadors i l’aparició d’estils sincrètics.
La màquina Magritte
Aquesta exposició va del 25 de febrer al 6 de juny del 2022
Una retrospectiva dedicada a l’artista surrealista belga que explora la seva sorprenent i atractiva obra, que es caracteritza per jugar amb la lògica visual i posar en dubte les nostres categories perceptives.
L'exposició aplega una selecció de pintures procedents de museus i col·leccions d’arreu del món.
“La Màquina Magritte” és una exposició monogràfica dedicada a l’obra de René Magritte, (Lessines, 1898 – Brussel·les, 1967) el cèlebre artista belga del segle xx. La mostra aplega prop de 65 pintures procedents de museus i col·leccions de diversos països, juntament amb una selecció de fotografies i de pel·lícules casolanes fetes i filmades per l’artista.
El 1950, en col·laboració amb alguns amics, Magritte va escriure el prospecte La Manufacture de Poésie, un catàleg de productes imaginaris entre els que destaca la “Màquina Universal per fer quadres”. Aquesta màquina faria possible compondre de manera pràctica una quantitat il·limitada de quadres pensants. L’exposició parteix de la hipòtesi que la Màquina Magritte existeix i que consta de diversos dispositius interconnectats que corresponen a conceptes recurrents en l’obra de l’artista, com ara el mimetisme i la megalomania.
