Nouvelle Vague
França, a mitjans del segle XX.
Trencar amb la manera convencional que hi havia en aquell moment de fer cinema.
Buscar la veritat humana i exposar-la amb la major sinceritat possible.
1. context històric
- Final de la Segona Guerra Mundial, al 1945.Estrenes de pel·lícules estrangeres havien quedat aturades.
- Noves narratives i corrents que arribaven des dels Estats Units i altres països Europeus, van ser gran influència pels nous cinèfils i intel·lectuals, entre ells André Bazin.
- 1948, Alexandre Astruc (director, guionista i escriptor francès), sense ser conscient, va escriure el que serviria de primer fonament teòric d’un futur i revolucionari moviment cinematogràfic..Va ser un text titulat “Naissance d’une nouvelle avant-garde” on parlava del concepte de “caméra-stylo”.
- Dècada dels 50, Revistes, com La Revue du Cinéma o Les Temps Modernes, es realitzaven profunds estudis del cinema d’autors com Fritz Lang o D.W. Griffith. Una de les revistes més populars va ser Cahiers du Cinéma per André Bazin i Jacques Doniol-Valcroze, ambdós crítics de La Revue du Cinéma.
-Van començar a fer els seus primers projectes de direcció de cinema. Provant amd diferents tècniques que trencaven, tant visual com narrativament amb la manera tradicional de fer cinema de l’època.
-El neorealisme italià i el cinema negre que es van popularitzar al EUA durant els anys 40 i 50, també va influenciar de manera artística a la Nouvelle Vague.
2. Característiques del corrent
- Trencaven amb les regles cinematogràfiques de les pel·lícules de Nord Amèrica, ja que els directors francesos van adquirir aquest coneixements veient-les.
- La majoria de cineastes utilitzaven càmeres menys pesades que de costum. Això va permetre gravar les pel·lícules als exteriors.
- Es deixa d’utilitzar el trípode, per donar un major dinamisme a les pel·lícules. Això permetia gravar escenes més llargues i tenir més llibertat a l’hora de gravar un pla.
- Moltes vegades les pel·lícules es montaven en capítols, com si fossin una obra literaria. El desenvolupament narratiu d’aquestes, no era lineal, com al cinema tradicional.
- Les produccions tenien molt baix pressupost. En general, la inversió cap al cine en aquella època era molt baixa, però cap a finals dels anys 50, al popularitzar-se la televisió en el cinema va haver-hi una disminució.
.jpg)
.jpg)
- Es rodava a localitzacions reals, ja que els directors pensaven que donava un major realisme. A més la llum natural també ajudava a donar més realisme.
- Utilitzaven molt els diàlegs improvisats, per aportar una espontaneïtat cap al espectador. També era molt comú que els actors i actrius sortissin en més d’una pel·lícula.
- El so era gravat en directe, i no era retocat després per postproducció, deixaven que es barreges amb els sorolls de fons o la música.
- A l’hora d’edició es feien servir molt els elipsis o jump cuts. És un pla el qual canvia l’acció amb la successió de talls. Això permetia tallar una escena d’acció en diferents parts. Permet fer un salt endavant en el temps, i normalment es fa dins d’un mateix marc o composició.
- També s’utilitzaven molt els plans seqüència, on s’utilitzaven travellings i diferents grandàries de plans i angles; la càmera no deixa de gravar durant un temps determinat.
3. Temàtica i estil
La teoria de l'autor
En aquesta temàtica la càmera dels realitzadors havia de ser com un bolígraf en les seves mans. Havien d’escriure totes les seves visions i experiències vitals d’una manera cinematogràfica. Un exemple seria Els 400 cops. Manté la perspectiva del director, la qual reflecteix el punt de vista personal de François i de les seves experiències personals.
Personatges sense rumb en la vida
És molt comú que hi apareixi un personatge el qual no té un objectiu gaire clar en la vida. Aquest es comporta d’una manera immoral i irresponsable en les seves vides. Normalment es mostra una actitud caòtica del personatge, també en part perquè no té cap familiar en el qual recolzar-se.
Les relacions de parella
La qual es mostra la complexitat dins les relacions amoroses. Normalment són gent jove, on es poden veure el diferents problemes els quals han de fer front cada dia.
4. Directors
Va deixar els seus estudis universitaris per anar clubs de cinema on es juntava amb persones que serían en un futur els representants de la Nouvelle Vague.
Va ser de crític en publicacions com la revista Cahiers du cinéma.
Va començar gravant curts com Une Femme Coquette. La seva primera pel·lícula: “Al final de l’Escapada” 1960.
Jean Luc Godard
Agnès Varda
Va ser una directora de cinema nascuda a Belga.
Treball caracteritzat per la barreja d’una història ficticia i material documental.Una de les pioneres del cinema feminista. Tocava temes com els conflictes polítics del moment, “Una canta, l'altra no” (1977) . Es va endinsar en un món realment masculí i es va saber destacar.
Obres més destacables: “Cares i llocs” 2017, “Cleo de 5 a 7” 1962
Va ser un crític de cinema, director i productor.
El seu pare, un arquitecte i dibuixant, i la seva mare, una secretaria del periòdic “Illustrator”.
Va abandonar a una edat temprana els estudis.
Ha fet un total de 25 pel·lícules en els seus 30 anys de carrera.
Va fer d’actor en diverses pel·lícules com “L’habitació verde” o “La nit americana”.
François Truffaut
Claude Chabrol
Dels primers de la Nouvelle Vague.
En total a grabat 60 pel·lícules i en els 50 anys que ha exercit aquesta professió. Va fundar una productora de cine, lo qual va ser essencial per la creació de la seva obra.
Obres: “El bello Sergio” 1957, “Els cosins” 1958, “Dona infidel” 1969
5. Pel·lícules representatives
LES 400 COUPS
Director: François Truffaut
Guió: François Truffaut i Marcel Moussy
Gènere: drama i cinema de ficció criminal
Idioma original: francès i anglès
Color: blanc i negre
Any: 1959
Música: Jean Constantin
Actors: Jean Pierre Léaud, Albert Rémy i Claire Maurier.
Argument: Antoine Doinel, és un nen que viu a París, el qual no s'entén amb els seus pares i a l’escola té problemes de disciplina per part del seu professor. Antoine fuig sovint dels dos lloc, per allunyar-se, un dels seus somnis ha estat sempre veure el mar. La pel·lícula és una semi-autobiografia de l’infancia de Truffaut. A més de ser un estudi de personatges, la pel·lícula és una exposició de les injustícies del tractament dels menors delinqüents a França en aquell moment.
Recursos característics que fa servir de la Nouvelle Vague:
1. Escenaris naturals i amb pocs recursos, trencant així amb l’estil de “qualitat” de França en el moment. Llum natural. Importància als carrers de la ciutat (París).
2. No es van utilitzar guions, Truffaut només els hi donava indicacions o idees de com desenvolupar l’escena. Permetia que els actors s’expressesin amb les seves pròpies paraules.
3. Truffaut va decidir que arribés al públic en blanc i negre per estètica.
4. El protagonista busca la seva pròpia identitat en l’instint de llibertat. Personatge sense rumba la vida.
6. Jump cuts, quan Antoine és interrogat per la psicòloga del centre d’observació per a joves delinqüents. Ell mateix fa un monòleg.
7. Plans seqüència, les últimes escenes quan Antoine aconsegueix escapar del centre i corre fins arribar al mar.
BANDE À PART
Director i guió: Jean-Luc Godard
Any: 1964
Format: Blanc i negre
Fotografía: Raoul Coutard
Música: Michel Legrand
Productora: Columbia films
Data d’estrena: 29 de Juliol del 1964
Argument: Odile és una noia que coneix a Arthur i Franz a classe d'anglès, Tots tres es fan amics, però Arthur i Franz no només volen l'amistat d'Odile, sinó que la seva fortuna, ja que saben que en la casa on viu hi ha un botí, finalment la convencen per planejar un robatori.
CARACTERÍSTIQUES DEL CORRENT A LA PEL·LÍCULA
.jpg)
Localitzacions reals→ El museu del Louvre a París
Seguint l’exemple d’abans…
-
So real/ en directe del moment sense edició.
-
Sequències molt llargues - PLA SEQUÈNCIA.
-
No es va utilitzar trípode en moltes ocasions.
-
Godard va dir que molts dels diàlegs van ser improvistats. Per dotar de realisme i naturalisme a la pel·lícula.
6. Cartellisme
-
Predomini del collage
-
s’utilitza molt la fotografía mentre que el dibuix no apareix tant i quan apareix sol se un dibuix quasi exacte a la fotografía real
-
colors vius per cridar l’atenció, mai apagats
-
Ús dels fotogrames de la pel·lícula per la creació dels cartells
-
Es juga amb les tipografies
-
Els personatges que apareixen són els protagonistes del film
-
cartellisme en general bastant carregat d’elements
7. Influència
L’influència més gran provenía del neorrealisme italià el qual tenia com a objectiu ensenyar al públic les condicions socials reals i humanes que hi havia en la época allunyant-se de l'estil històric i musical imposat pel faixisme italià.
El cinema negre també va jugar un paper important pel fet de que les pel·lícules tractaven molt sobre crítiques social dels Estats Units dels anys 40 i 50, aquestes presentaven així la naturalitat i bellesa real de les persones, d’aquí l’ús dels primer plans i els plans detalls.
Free Cinema
- 1956 i 1966
-Va obrir el camí de la renovació del cinema europeu, renovació que a la dècada dels 60 s'estendrà a la resta del món, Estats Units inclòs.
-Febrer de 1956, Londres, sessions de presentació d'un grup de joves que volien mostrar els seus treballs cinematogràfics en públic. Aquests joves, eren els noms clau del free cinema: Lindsay Anderson, Tony Richardson i Karl Reisz, entre d'altres.
- Argumentaven que el cinema del seu país havia perdut tota mena d'identitat i que no estava plasmant la realitat.
-Necessitat tant artística com social.
1. Context històric
Context sociocultural: Què passava en aquella època?
El Manifest dels Joves Airats, 1956.
Context artístic: Quin movimient artístic hi havia a l’època?
Pop art, va ser un moviment que va començar al Regne unit, durant l'època dels 50. Representa la realitat del moment, la modernitat. Objectes fàcils d’identificar.
Context geogràfic: Què passava al Regne Unit?
-
Churchill va tornar a ser primer ministre durant 1951-1955
-
La reina Isabel va pujar al tro desde 1952 fins la seva mort
-
Anthony Eden va se primer ministre durant 1955-1957
-
Expansió econòmica durant els anys 50-60
-
Les compres estrangeres i importacions van causar inflaccions durant 3 anys
-
Durant els anys 50-60-70 va augmentar la productivitat per arreglar la situació
2. Característiques del corrent
- Tornar a donar un senyal d'identitat al cinema britànic: Aquest era l’aspecte més important. Van impregnar el cinema d’històries en las que la gent es pogués veure reflexada.
- Reivindicar a la classe-mitjana britànica, implicació social serà una de les senyes d'identitat: Era de caràcter molt social. Injustícies i inconformisme social, una crítica adreçada a la burgesia ia la societat.
- Free cinema hi ha un vessant polític molt accentuat
- Personatges d'extracció social.
-Llibertat als creadors a explicar les històries que volguessin, sense filtres. La decrepitud social, les injustícies i la violència de l'estat, explicar històries que uns anys enrere hagués sigut impensable
.
-Directors van rodar les seves pel·lícules amb petits equips, normalment càmera en mà i en moviment, al marge dels estudis i amb pressupost ínfim, en blanc i negre i habitualment amb una pista d'àudio no sincronitzada i agregada per separat.
.jpg)
-Emprant la música de jazz per a les bandes sonores.
-Apareix el proletariat, que eren els més aliens al cinema fins al moment al cinema,
-Ambients insòlits fins ara com les zones industrials, ciutats fosques…aproximació a allò quotidià.
-Es respecta el llenguatge popular de la gent del moment.
-La posada en escena (ambients i personatges), adquireix un valor més funcional que expressiu.
-Es va nutrir de la resta de branques artístiques: El Free cinema només va ser una branca de la revolució cultural que va viure Gran Bretanya als anys cinquanta. La revolució literaria dels “Angry Young Men”
3. Directors
Va treballar tant en l’àmbit cinematogràfic com el teatral. Les seves pel·lícules que tractaven de la classe treballadora urbana britànica van incloure alguns èxits teatrals anteriors, adaptats al cinema. Juntament amb Lindsay Anderson i Karel Reisz van fundar la revista cinematogràfica Sequence.
Alguna de les seves pel·lícules més destacades van ser: La soledad del corredor de fondo, Mirando hacia atrás con ira, Sabor a miel,
Tony Richardson
els seus principis es troben en el periodisme; sent un dels primers editors de la revista de cinema Sequence, Sight and Sound i altres revistes la qual cosa el va permetre començar a realitzar documentals i a dirigir al 1948.
Va ser ell qui va posar el terme Free Cinema al moviment que s’estava vivin en el cinema britànic. El seu cinema estava molt relacionat amb el moviment social, sent principalment un cinema de caràcter social i reivindicatiu de la classe obrera britànica.
Alguna de les seves pel·lícules més destacades van ser: If, Un hombre con suerte, El ingenuo salvaje.
Lindsay Anderson
Jack Clayton
S’inspirava sobretot d’obres literàries per portar a terme les seves adaptacions de cinema. Degut això, a que la majoria dels seus llargometratges van ser adaptacion de noveles, se’l pot considerar el cineasta britànic més literari, sense deixar de costat els recursos que oferia el cinema.
Les seves pel·lícules eren elaborades cuidadosament, però també contenien moments d’espontaneïtat i cruesa
Una de les seves pel·lícules més destacades va ser: Un lugar en la cumbre
Ken Loach
No pertany a la corrent de Free Cinema, sino del cinema social anglès però va començar la seva carrera dins el Free Cinema. Influenciat per el canvi de direcció que va prendre indústria cinematogràfica britànica, moment que el va ajudar amb la seva visió crítica amb les injustícies socials, donant a certs colectius la veu. A partir dels anys 60 va començar amb una serie de docudrames acostant-se a la problemàtca de la pobresa i la vivenda al Regne Unit. Una de les seves pel·lícules més destacades va ser: Kes
Karel Reisz, Encara que va costar que triunfes en el món del cinema va obtenir un respecte i estima de la crítica com cineasta i crític. Més tard, amb els seu treball com director teatral, també es va fer notar. Alguna de les seves pel·lícules més destacades van ser: Sábado noche, domingo mañana, La mujer del teniente francés, Todo el Mundo sueña
Richard Lester, va ser un director estatunidenc atret pel cinema britànic. També se’l coneix per haver dirigit algunes pel·lícules dels Beatles. Una de les seves pel·lícules més destacades al límit del Free Cinema i que va ser una de les primeres del cinema pop va ser: Qué noche la de aquel día.
5. Pel·lícules representatives
SATURDAY NIGHT, SUNDAY MORNING
Director: Karel Reisz
Guió: Alan Sillitoe (novela) va ser l’encarregat de l’adaptació de la novel·la al cinema.
Gènere: drama i romanç
Idioma original: Anglès
Color: blanc i negre
Música: John Dankworth.
Actors: Per al paper protagonista d’Arthur tenim a Albert Finney, va interpretar altres papers en el free cinema.
Argument: Arthur Seaton és un jove de caràcter rebel que treballa en una fàbrica. Tracta de fugir de la seva rutinària i avorrida vida bevent i divertint-se els caps de setmana. Aquesta és la seva única aspiració en la seva vida: passar-ho tan bé com sigui possible. Alhora, manté una relació amb la dona d'un company, i tot es complica quan es queda embarassada. Mentrestant, s’enamora d’una jove d’estrictes principis morals que li exigeix un compromís seriós.
CARACTERÍSTIQUES DEL CORRENT A LA PEL·LÍCULA
1. L’heroi deixa de ser distant per al públic; qualsevol podria ser el protagonista de la història. Els seus pensaments en la dura realitat que viu, expressen els desitjos d'aguantar la setmana com es pugui, treballant el mínim admissible, per després gastar-se la paga dissabte.
2. Critica la explotació de la clase obrera treballadora en les fabriques, urbanitzacions on han de viure… Però el protagonista no lliuta contra aquests temes.
3. Els decorats realistes per on transiten els personatges són sempre els mateixos: els suburbis de la ciutat i els seus voltants. Apareixen tabernes, habitacions de les petites cases, les fàbriques del barri de Notthingam.
4. Al principi del film s’utilitza una càmera fixe que al llarg de la película es substitueix per la càmera a l'espatlla per fer referència a la tensió que es va sentint en l’ambient. La fotografia es va tornant més obscura.
5. La càmera pren una llibertat pròpia, Plànols aeris on podem veure el nostre personatge engolit a la massa (o intentant fugir-ne), seqüència que succeeix a la noria, on la càmera intenta mimetitzar-se com un personatge més, que s'ha muntat a l'atracció volant a la massa que han pujat els protagonistes.
6. veu en off, expressa el seu rebuig absolut a les circumstàncies que li ha tocat viure
ROOM AT THE TOP
Director: Jack Clayton
Gènere: Drama
Color: Blanc i Negre
Guió: Neil Paterson
Idioma original: Anglès
Música: Mario Nascimbene
Actors: Simone Signoret, Laurence Harvey, Heather Sears
CARACTERÍSTIQUES DEL CORRENT A LA PEL·LÍCULA
Diferència de classes: Durant la pelicula es pot veure la diferencia de clases
Llibertat creativa: El cinema Britànic va estar molt limitat, i en aquest corrent va haver molta més llibertat.
Els decorats realistes: Amb el moviment cinematogràfic Free Cinema, volen donar realisme a les pel·lícules i el decorat esta ambientat en l'època.
Plans aeris i Contrapicats: Durant la pelicula, es veuen diferents plans contrapicats.
6. Cartellisme
La fotografia s'ha convertit en la protagonista, deixant la il·lustració en segon pla en convertir-la en un simple acompanyament del text, cosa que s'entén com un element fonamental. La tendència era fer cartells usant imatges de grans dimensions de les estrelles protagonistes, la qual cosa va donar lloc a cartelles fotogràfiques.
7. Influència
Les seves majors influències són el cinema documental i el neorealisme italià.
L’obra teatral de referència: John Osborne, Look back in anger. L’obra es deslliga de la línia editorial existent en aquell llavors, exponent la ràbia i descontentament que la societat sofria diàriament.
La influència del free cinema mai no ha desaparegut del cinema britànic. Anys després, reapareix per oferir-nos altres problemes de la classe obrera actual: atur, reconversions, immigracions il·legals…, de la mà de directors com Ken Loach, Mike Leigh o Stephen Frears.
.jpg)